Aconsegueix el disc físic a
www.bankrobber.net/store
Consigue el disco físico en
www.bankrobber.net/store
Get the physical album at
www.bankrobber.net/store
NOTA DE PREMSA (2011)
NOTA DE PRENSA (2011)
[CAT]
FANG
Una invitació al ball més hedonista.
Una regressió als últims 80.
Prince.
Hudson Mohawke.
I George Michael, ok.
Ritmes de llauna i tecladillos, guitarres sintètiques etc.
Coco Solid i Violet rapegen a Help me (hem fet un clip superfriqui).
La Bikimel canta a Viratge.
Half-a-Romeo té ritme de soca i garage de teclats.
És la que se’n va més de l’estil del disco, al costat de Help me.
Però en general hi ha molt soul.
És pop. Són cançons.
Fins i tot diria cançons frívoles.
El primer single és Fang fosc, enganxosa com una mala cosa.
És la música de quan érem preadolescents i somiàvem que seríem grans.
Mirades de carrer, enamoraments fugassos.
El disc comercial de Guillamino?
Sí, si algun disc de Guillamino pogués ser un disc comercial.
GUILLAMINO
Va néixer a Barcelona l’any 77.
Era fan dels Ramones però es va posar a fer hip hop.
I electrònica estranya.
I a cantar com un negre.
El Negre de l’Empordà, li van dir una vegada, potser exageradament.
I el Comelade electrònic, però d’això fa molt de temps.
John Peel va punxar el seu primer disc.
I des de llavors n’ha fet molts més.
Somnis de llop, Les minves de gener, Whip gymnastix...
Ha actuat a uns quants Sónars.
I a Tòquio. I a Xile. I a Austin. I per Europa. I al BAM i a l’Altaveu i al popArb i ...
Va barrejar sardana i house.
Va fer bandes sonores per Marcel•lí Antúnez i hip-poesia amb en Pedrals.
A vegades ensenya els nens a fer música electrònica.
Fa poc l’ha remesclat en Jacques Greene.
I té una banda que peta de collons.
És un tio raro.
Ha fet tantes coses diferents que no sabem ni com explicar-ho.
Però les seves cançons fan ballar.
LES CANÇONS DE GUILLAMINO FAN BALLAR!
[ESP]
FANG
Una invitación al baile más hedonista.
Una regresión a los últimos 80.
Prince.
Hudson Mohawke.
Y también George Michael, ok.
Ritmos de lata y tecladillos, guitarras sintéticas etc.
Coco Solid y Violet rapean en Help me (existe un clip superfriqui
en youtube).
Bikimel canta en Viratge.
Half-a-Romeo tiene ritmo de soca y garaje de teclados.
Es la que se va más del estilo del disco, junto con Help me.
Pero en general hay mucho soul.
Es pop. Son canciones.
Incluso diría canciones frívolas.
El primer single es Fang fosc: pegadiza, pegadiza.
Es la música de cuando éramos preadolescentes
y soñábamos ser mayores.
Miradas en la calle, fugaces amores a primera vista.
¿El disco comercial de Guillamino?
Sí, si algún disco de Guillamino pudiese ser un disco comercial.
GUILLAMINO
Nació en Barcelona en 1977.
Era fan de los Ramones pero se metió a hacer hip-hop.
Y electrónica rara.
Y a cantar como un negro.
El Negro del Ampurdán, le llamaron una vez, quizá exagerando.
Y el Comelade electrónico, pero de eso hace mucho tiempo.
John Peel pinchó su primer disco.
I desde entonces ha hecho muchos más.
Somnis de llop, Les minves de gener, Whip gymnastix...
Actuó en unos cuantos Sónar.
Y en Tokyo. Y en Chile. Y en Austin. Y por Europa. Etc etc.
Mezcló la sardana con el house.
Hizo bandas sonoras para Marcel·lí Antúnez
y hip-poesía con Pedrals.
A veces les enseña a los niños como hacer música electrónica.
Hace poco le hizo un remix Jacques Greene.
Y tiene una banda que suena de cojones.
Es un tío raro.
Ha hecho cosas tan distintas que no sabemos ni como contarlo.
Pero sus canciones te harán bailar.
released January 1, 2010