1. |
Pirineo
03:09
|
|||
2. |
De tenir-te
03:39
|
|||
Mirar el present i crear l’inusual;
llegir els antics i establir la llei.
I tu em preguntes:
què penso, què opino, què porto, què dono, què escric.
I tu insisteixes:
què penses, què opines, què portes, què dones, què escrius.
I jo em pregunto:
què penso, què opino, què porto, què dono, què escric.
Que sí, sí, que per mi sí,
que tot és que sí,
que cap problema, que esclar que sí,
que cap problema, que esclar que sí,
que tot endavant,
que home que sí,
tot bé, per mi que no sigui,
sí, sí, que per mi sí,
que cap problema, que cap problema,
que tot endavant.
És d’hora per dir-te el que penso,
És d’hora i prou.
La ferida que separa
desitjar-te de tenir-te.
|
||||
3. |
5 d'octubre
03:35
|
|||
5 d’octubre de 1582
6 d’octubre de 1582
7 d’octubre de 1582
8 d’octubre de 1582
9 d’octubre de 1582
10 d’octubre de 1582
11 d’octubre de 1582
12 d’octubre de 1582
13 d’octubre de 1582
14 d’octubre de 1582
Ni jo mateix sabria com viure
si no m’hi sentís obligat.
|
||||
4. |
Cap mot
03:22
|
|||
Carrers, per no haver de pronunciar cap mot.
Bars i gent i fum, per no haver de pronunciar cap mot.
Un club i so sintètic, per no haver de pronunciar cap mot.
Semàfors, ascensors, per no haver de pronunciar cap mot.
Verbs tristos, rutines balbes, per no haver de pronunciar cap mot.
Amors discrets, esperma anònim, per no haver de pronunciar cap mot.
Arquitectura i desig, per no haver de pronunciar cap mot.
Presses i col·lapses, eficiència i malbaratament del temps, per no haver de pronunciar cap mot.
Bústies, timbres, esquerdes i forats.
Distracció contínua, per no haver de pronunciar cap mot.
Titulars frescos i política de temporada.
Nínxols, un espai propi.
Plantes que sobreviuen sense nosaltres i balcons abandonats.
Família que són veïns i veïns que potser tenen amics.
Gavines, coloms i alcaldes.
Trens, hotels i aeroports.
Per no haver de pronunciar cap mot...
|
||||
5. |
||||
[usuari / clau]
[usuari / esclau]
Compra més barat,
cobra més barat.
Amb comoditat,
sense consciència.
Estalvia,
converteix-te en un producte.
Sense moure’t de casa,
sense abandonar el confort.
No t’embrutis,
no cal que ho toquis.
Deixa que arribi,
deixa que entri fins al fons.
Ve de lluny i costa poc,
els cansats faran la feina.
Entre els ulls i el món,
tot un motiu per no sortir: la casa.
Una nova economia,
sempre un vell amic.
Allò que no necessites,
allò que tampoc necessiten.
Si cada casa és un temple,
el carrer és una trinxera?
Un cel amb purpurina,
un nou incendi.
|
||||
6. |
Llei
03:00
|
|||
Parlar com una escletxa
i callar com el ciment,
i no a l’inrevés.
Córrer com el vent
i esperar com una pedra,
i no a l’inrevés.
Badar com un infant
i estimar com un adult,
i no a l’inrevés.
Observar com un arbre
i caure com un riu,
i no a l’inrevés.
|
||||
7. |
Cravan
02:58
|
|||
1917 Mina Loy és a Nova York.
1918 Mina Loy és a Ciutat de Mèxic.
1918 Mina Loy decideix anar a Buenos Aires.
1918 Mina Loy i Arthur Cravan cap a Buenos Aires.
1919 Mina Loy torna a Europa.
1919 Mina Loy és a Londres.
1919 Mina Loy és a Florència.
1923 Mina Loy torna a París.
1936 Mina Loy torna a Nova York.
1917 Arthur Cravan és a Nova York.
1918 Arthur Cravan és a Ciutat de Mèxic.
1918 Arthur Cravan decideix anar a Buenos Aires.
1918 Arthur Cravan i Mina Loy cap a Buenos Aires.
1919 Arthur Cravan no torna a Europa.
1919 Arthur Cravan no és a Londres.
1919 Arthur Cravan no és a Florència.
1923 Arthur Cravan no torna a París.
1936 Arthur Cravan no torna a Nova York.
|
||||
8. |
Crisis
03:38
|
|||
Hi cap en el meu cap
la perfecció, la simetria.
Hi cap en el meu cap
una semblança.
Hi cap en el meu cap
el que és estable, l’equilibri.
Hi cap en el meu cap
un tros de tu.
Hi cap en el meu cap
la realitat, amb línia clara.
I enfora,
tot m’és estrany.
Bon
i caminen els astres,
bon
i endevinen en l’aire,
bon vent.
Bon
i espurnegen els altres,
bon
i no sempre l’encalces,
bon vent i barca nova.
Deixa que entri l’aire,
deixa que entri entre les reixes.
|
||||
9. |
Moneda
03:14
|
|||
Before the invention of coins, goods were valued in comparison to a metal weight, generally silver, or with certain goods such as barley, or were obtained by means of exchange, which caused transactions to be slow and awkward.
The world’s first coins emerged around 650 BC in Lydia, a kingdom located west of present-day Turkey. This brought about a great transformation, seeing as coins allowed merchants such as the Phoenicians to have more trust in the amount of metal they received. Unlike the previous systems, coins were anonymous (they don’t personalise the agents of the transaction), uniform (they don’t analyse the characteristics of the transaction) and dynamic (they circulate indefinitely). Therefore, transactions were carried out faster and more efficiently. As with language, coins allowed people to go further without moving: just as you don’t have to touch things in order to refer to them, a piece of metal could also replace goods, and it could travel. This new way of doing business spread rapidly and, following the conquest of Lydia in 547 BC, the Achaemenid Empire adopted this system, which continues to be the basis of commercial transactions.
In 1944, the Bretton Woods Agreement was established, forging the new world economic order after World War II, and in force until the early 1970s. The agreement established the rules for commercial and financial relations between the most industrialised countries in the world, and tried to end the protectionism that had prevailed since 1914. In the agreement it was also decided to create the World Bank and the International Monetary Fund, as well as the use of the US dollar as an international currency.
On 15 September 2008, Lehman Brothers filed for bankruptcy. The company was founded in Alabama in 1850. The three Lehman brothers, originally from Bavaria, founded a business that, taking advantage of the high market value of cotton, began accepting quantities of raw cotton as payment, which allowed them to establish a cotton trading business. After moving to New York in 1858, the company began its diversification and entered the coffee, railroads and tobacco sectors.
Abans de la invenció de la moneda, les mercaderies es valoraven en comparació amb un pes de metall, generalment plata, o amb determinades mercaderies, com l’ordi, o bé s’obtenien per mitjà de l’intercanvi, fet que provocava que les transaccions fossin lentes i incòmodes.
A Lídia, un regne situat a l’oest de l’actual Turquia, van aparèixer les primeres monedes del món pels volts del 650 aC. Aquest fet va suposar una gran transformació, ja que les monedes permetien que comerciants com els fenicis poguessin confiar més en la quantitat de metall que rebien. A diferència dels sistemes anteriors, la moneda era anònima (no personalitza els agents de la transacció), era uniforme (no analitza les característiques de la transacció) i era dinàmica (circula indefinidament). Les transaccions, doncs, es van fer més ràpides i més eficients. Com amb el llenguatge, la moneda permetia arribar més lluny sense moure’s: així com no cal tocar les coses per referir-s’hi, també un tros de metall podia substituir una mercaderia i viatjar. Aquesta nova manera de fer negocis es va estendre ràpidament i, després de conquerir Lídia el 547 aC, l’imperi aquemènida va adoptar aquest nou sistema, que encara ara és la base de les transaccions comercials.
El 1944 es tanquen els acords de Bretton Woods, que van forjar el nou ordre econòmic mundial després de la Segona Guerra Mundial, vigent fins a principi dels anys setanta. Els acords van establir les regles per a les relacions comercials i financeres entre els països més industrialitzats del món i va provar de posar fi al proteccionisme que havia imperat des del 1914. En els acords també es va decidir la creació del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, així com l’ús del dòlar dels Estats Units com a moneda de canvi internacional.
El 15 de setembre de 2008 Lehman Brothers va presentar la declaració formal de fallida. L’empresa s’havia fundat el 1850 a Alabama. Els tres germans Lehman, originaris de Baviera, van fundar un comerç que, aprofitant l’alt valor de mercat del cotó, va començar a acceptar com a pagament quantitats de cotó en brut, un fet que li va permetre obrir un negoci de cotó tractat. Després de traslladar-se el 1858 a Nova York, va començar la seva diversificació i va entrar en el sector del cafè, els ferrocarrils i el tabac.
|
||||
10. |
Odissea
05:53
|
|||
Passa pàgina. Gira a l’esquerra. Camina una mica més i s’atura. Es troba algú que li diu que les entrades estan exhaurides i que les sortides, també. Avança. Paràgrafs, semàfors, entrebancs. Les claus. Tomba. No sap ningú del cert quina llicència cal tenir per tancar un negoci segons les marees. L’estació l’ha deixat molt a prop de l’hotel: té reservada una habitació doble amb balcó al mar. La barana és un descuit estètic. A la taula de plàstic —un altre descuit estètic— hi sobreposa paper i bolígraf. Compta còdols i camina cada dia menys. Fins que se’n va. Passa pàgina. I continua tot recte. Més aviat. I continua trobant dies anònims que no el saluden: no li mouen la mà, no li obren la mà. Ara mateix. Si fa o no fa. Els edificis s’omplen de lava, els carrers s’esberlen de la calor i l’asfalt ha deixat de respirar. Tomba. Treu les claus. Descarrega i avança fins al fons del passadís. I tot d’una el perdem de vista.
|
Bankrobber Barcelona, Spain
Bankrobber is an independent music label from Barcelona running since 2002, we cover loads of different styles going from pop, electronica to folk, rock and experimental.
Streaming and Download help
If you like Un nou incendi, you may also like: