more from
Bankrobber
We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La for​ç​a

by El petit de cal eril

/
  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of La força via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 1 day

      €12 EUR

     

  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR

     

1.
El cap 02:03
Obro els ulls d'un sol cop duc el cap dalt d'un cos és extrany no és el meu Bateria: Jordi Matas Caixa: Dani Comas Philicorda i Pianet: Artur Tort Bombo, guitarra i veus: Joan Pons Arranjament dels Cors: Dani Comas i Joan Pons
2.
El senyal 02:50
Com s'explica aquest fum blanc d'una foguera al camp com s'hi arriba a aquest indret cal seguir el camí fins dalt qui s'amaga al cau no reposa en pau qui s'amaga al cau no descansa en pau he vist gent al sortir el sol mengen fulles i se'n van han passat pel meu davant un s'atura - em dic Joan.- qui m'ho hauria dit m'ets molt familiar qui ens ho hauria dit veig que ja te'n vas d'un forat en surt un pal ell l'agafa i fa el senyal han fugit del meu davant m'he girat en ni un badall no els busquis pas no els trobaràs no els has d'esperar ells sabran on vas Bateria i baix: Jordi Matas Pianet i DX7: Artur Tort Guitarra i veus: Joan Pons
3.
Els altres 01:42
T'he obert el cor amb una closca hi he vist un roc i una pansa dins al teu cap hi ha una poma l'he mossegat i és tan amarga cal dir qui som quan se'ns demana aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana he tret el roc per veure què passava no hi he vist més que una mosca ha fet un vol al veure'm la cara - jo foto el camp, hi fot tanta rasca - cal dir qui som quan se'ns demana aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana cal dir qui som quan se'ns demana vés a cagar, faig el què em dóna la gana Bateria: Ildefons Alonso Baix: Jordi Matas Pianet i Philicorda: Artur Tort Solo de guitarra: Jordi Matas i Joan Pons Guitarra i veus: Joan Pons
4.
El punt 03:04
He arribat al lloc on el camí es parteix en dos un s'enfila amunt vora el riu l'altre gira fosc cap dins al bosc he arribat al punt on el destí no em respon ni sé quant de temps fa que hi estic ni sé quant de temps hi restaré ha caigut un llamp a mitja nit ha partit un arbre que s'ha encès he voltat les flames fins saber el què vol dir. “no sé com mirar-m'ho, clar com és” -diu- de fora estant Bateria: Ildefons Alonso Baix: Jordi Matas Hammond: Artur Tort Guitarra i veus: Joan Pons
5.
El plor 04:14
És un raig de maig dins una tempesta una pluja fina ara et veig brillar és un sol de març que no vols mirar ets dins la tempesta però no et vols mullar què dimonis creus que et pot passar què et fa tanta por del que vindrà jo no sé què dir-te del demà però la vida és curta com un llamp ja de res serveix, ni curt ni llarg ja no cal distreure's ni pensar jo no crec que sigui complicat estimar-te tal i com ho faig que no tinc cap pressa si no en vols parlar és més fàcil seure i veure'ls passar que no fa cap falta ja no et cal dir res sinó fos la cara que et deixés plorar què dimonis creus que et pot passar què et fa tanta por del que vindrà jo no sé què dir-te del demà però la vida és curta com un llamp ja de res serveix, ni curt ni llarg ja no cal distreure's ni pensar ja no crec que sigui complicat estimar-te tal i com ho faig Bateria: Ildefons Alonso Baix i Pianet: Jordi Matas Philicorda: Jordi Matas i Artur Tort DX7: Artur Tort Guitarra i veus: Joan Pons
6.
El salt 02:24
Dóna'm la mà entre els dos farem un salt fins la cabana fins arribar al punt més alt tens una força mai a ningú faries mal però si pertoca pots arribar a ser mortal dóna'm els ulls per poder mirar com tu em veus no ho fas com el mirall ho fa bufa'm la vena que tinc incrustada al cap deixa'm l'esquena per a poder-hi arribar Bateria: Ildefons Alonso Baix: Jordi Matas Pianet i Philicorda: Artur Tort Percusions: Artur Tort, Jordi Matas i Joan Pons Guitarres i veus: Joan Pons
7.
El cor 02:47
Un camp de blat es mou sents el vent dins el teu cos? tu et fons i jo dins teu som tots dos el mateix tros el mateix cos el mateix d'aquest camp tots els espais són petites parts canviants no ens movem només flotem jo dins teu com tu dins meu com tu ets dins seu com tu ets un polssim de flors un trosset de tots res que calgui dir res que calgui fer quant hi veig dins el teu cos tens dos cors i un dels dos és dins teu com tu ets dins meu és dins teu com tu ets dins seu com tu ets dins meu com tu ets dins meu sóc dins teu tu ets dins meu sóc dins teu com tu ets dins meu jo sóc dins teu com tu ets dins seu jo sóc dins teu com tu ets dins meu com tu ets dins meu com tu ets dins meu Bateria: Ildefons Alonso Baix: Jordi Matas Philicorda: Artur Tort Pianet, guitarra i veus: Joan Pons
8.
El verí 02:42
S'estiren en munts de flors s'abracen els uns amb tots somriuen al veure'm quiet s'atansen i em deixo fer han nascut d'entre les pedres ni imagines com s'estimen han crescut entre les feres ni imagines ni t'ho esperes t'abracen al veure't trist t'estiren per veure el cel t'hi agafes de mans i peus són lliures i tu, com ells has nascut d'entre les pedres ni imagines com t'estimen han crescut entre les feres ni imagines com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen quan sembla que ja els he entès s'esfumen entre les dents somriuen al veure'm quiet sóc tendre, però no com ells han nascut d'entre les pedres ni imagines com s'estimen han crescut entre les feres ni imagines com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen Bateria i baix: Jordi Matas Pianet i Philicorda: Artur Tort Guitarra i veus: Joan Pons
9.
La trampa 02:04
Un camp de blat es mou sents el vent dins el teu cos? tu et fons i jo dins teu som tots dos el mateix tros el mateix cos el mateix d'aquest camp tots els espais són petites parts canviants no ens movem només flotem jo dins teu com tu dins meu com tu ets dins seu com tu ets un polssim de flors un trosset de tots res que calgui dir res que calgui fer quant hi veig dins el teu cos tens dos cors i un dels dos és dins teu com tu ets dins meu és dins teu com tu ets dins seu com tu ets dins meu com tu ets dins meu sóc dins teu tu ets dins meu sóc dins teu com tu ets dins meu jo sóc dins teu com tu ets dins seu jo sóc dins teu com tu ets dins meu com tu ets dins meu com tu ets dins meu Bateria: Ildefons Alonso Baix: Jordi Matas Philicorda: Artur Tort Pianet, guitarra i veus: Joan Pons
10.
El pas 01:06
11.
l'adéu 04:24
En un racó del teu calaix i cau un tros trist de paper: no sé si sabré explicar-t'ho bé en uns rostolls d'un ametller al soc d'un bosc o en un paller no sé si sabré què és el què et diré en un camí ple d'esbarzers en un bell pi un llamp caigué no sé si sabré què és el què he de fer en un camí que no sé on va et dic adéu al teu davant no sé si voldré no sé si en sabré m'enterraran al teu davant no sé ben bé com m'ho prendré no sé si sabré no sé si voldré no sé si podré no sé què he de fer Philicorda: Jordi Matas Guitarra i veu: Joan Pons

about

[cat]

“Dóna’m la mà, entre tots dos farem un salt”

El Petit de Cal Eril és aquell músic de Guissona que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals. Ho va aconseguir ja amb la maqueta “Per què es grillen les patates?” (2008), més tard reeditada en vinil. Ens va fer dibuixar un somriure amb la presumpta innocència del primer disc, “I les sargantanes al sol” (2009), i ens el va fer glaçar de cop amb el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després va reinventar-se amb “La figura del buit”, doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, “La força”, que pren impuls sobre aquests antecedents per saltar cap a mons ignots que frisen ser descoberts.

“La força” parla de coses que no es poden dir ni es poden veure. Transita per paisatges dolçament fantasmagòrics, alhora confortables i inquietants. Ens submergeix en un univers atemporal, sense altres referents que les persones i la natura. Tot el disc està presidit pel misteri. I poc a poc ens va donant claus que tan aviat condueixen a la resolució com ens obren nous enigmes. El Petit de Cal Eril ha après un secret i ens llança una invitació per per comprendre’l. I qui el descobreixi –ja avisem de bon començament- mai podrà tornar a ser el mateix.

El camí per arribar fins aquí no ha estat tampoc l’habitual. Després de l’aclamada gira de “La figura del buit”, en Joan Pons portava un any llarg a la rereguarda, tocant la bateria amb Ferran Palau, enregistrant altres bandes al seu teatre-estudi. Sembla ser que per escriure aquestes cançons li va caldre tancar-se en una cabana en ple hivern. Allà, després d’uns dies de boira intensa i guiant-se només pel que podia escoltar (veus, sorolls...) o imaginar, les cançons van començar a brollar i el nou disc d’El Petit de Cal Eril va prendre forma.

Un cop tingué les cançons, va enrolar en l’aventura el productor i multiinstrumentista Jordi Matas (aliat clau en aquest projecte) i els habituals Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria) i Artur Tort (teclats). Junts han construït un disc cru, auster en elements però curós amb els detalls més mínims: es pot comprovar en una gamma de cançons que van del rock psicodèlic (“Els altres”) fins a passatges extremadament íntims (“El plor”, “El senyal”) o moments més rítmics (“El salt”, “El cor”).

Aquesta cura es nota també en el concepte artístic de la carpeta, elaborat en col·laboració amb Eduard Vila i Román Yñán. Partint del Land Art experimental dels 70 i transportant les seves idees al cor de la Segarra, ens donen les primeres pistes per endinsar-nos al disc amb un codi de senyals fet de pedres, branques i miralls. “La força” es publica en tres formats -vinil, disc compacte i cassette- amb petites variacions visuals per cadascun d’ells.

Amb aquest nou disc, el Petit de Cal Eril ha fet un petit miracle i ens en vol fer partíceps. Que la força ens acompanyi.

ACONSEGUEIX EL DISC FÍSIC
A LA BANKROBBER STORE:
www.bankrobber.net/store/es/el-petit-de-cal-eril/173-la-forca.html

[esp)

“Dame la mano. Entre los dos vamos a dar un salto”

El Petit de Cal Eril emociona y sorprende a partes iguales desde aquella ya lejana maqueta, “Per què es grillen les patates?” (posteriormente reeditada en vinilo), pasando por la presunta inocencia de “I les sargantanes al sol” (2009) y el misticismo de “Vol i dol” (2010). Más tarde se reinventó con “La figura del buit”, doble salto mortal sin red. Y ahora añade nueveas joyas a un cancionero brillante con un nuevo disco, “La força” (en castellano, “La fuerza”), que toma impulso en estos antecedentes para saltar hacia mundos inexplorados ávidos de ser descubiertos.

“La força” habla de cosas que no pueden decirse ni se pueden ver. Transita por paisajes dulcemente fantasmales, a la vez confortables e inquietantes. Nos sumerge en un universo atemporal, sin otros referentes que las personas o la naturaleza. El misterio preside todo el disco. Y poco a poco nos sirve nuevas claves que tal vez conducen a la resolución o a lo mejor nos brindan nuevos enigmas. El Petit de Cal Eril aprendió un secreto y nos lanza una invitación para comprenderlo. Y quién lo descubra –avisamos ya de antemano- nunca volverá a ser el mismo.

El camino para llegar hasta aquí no ha sido tampoco el habitual. Tras la aclamada gira de “La figura del buit”, Joan Pons llevaba un año largo en la retaguardia, tocando la batería con Ferran Palau y grabando otras bandas en su teatro-estudio. Parece ser que para escribir estas canciones tuvo que encerrarse un una cabaña en pleno invierno. Allí, tras unos días de niebla intensa y guiándose solamente por lo que escuchaba (voces, ruidos) o imaginaba, las canciones emanaron y el nuevo disco de El Petit de Cal Eril empezó a tomar forma.

Una vez con las canciones bajo el brazo, enroló en la aventura al productor y multiinstrumentista Jordi Matas (aliado clave en este proyecto) y a los Dani Comas (bajo), Ildefons Alonso (batería) y Artur Tort (teclados). Juntos han construído un disco crudo, parco en elementos pero cuidadoso con los detalles más mínimos: puede comprobarse en una gama de canciones que va del rock psicodélico (“Els altres”) hasta pasajes extremadamente íntimos (“El plor”, “El senyal”) o momentos más rítmicos (“El salt”, “El cor”).

Este cuidado se nota también en el concepto artístico de la carpeta, urdido en colaboración con Eduard Vila y Román Yñán. Partiendo del Land Art experimental de los 70 y transportando sus ideas al corazón de la Segarra, nos da las primeras pistas para adentrarse en el disco con un código de señales hecho de piedras, ramas y espejos. “La força” se publica en tres formatos -vinilo, disco compacto y casete- con pequeñas variaciones visuales para cada uno de ellos.

Con este nuevo disco, el Petit de Cal Eril ha hecho un pequeño milagro y nos invita a participar de él. Que la fuerza nos acompañe.

CONSIGUE EL DISCO FÍSICO
EN LA BANKROBBER STORE:
www.bankrobber.net/store/es/el-petit-de-cal-eril/173-la-forca.html

credits

released April 22, 2016

license

all rights reserved

tags

about

El petit de cal eril Guissona, Spain

m, bhjvbk,
Jmjbu
jlmnjbhvgukl
mhvJGIhvygkuhlijk.nj,bkhviy
bkUkj ,hkljghv
...

contact / help

Contact El petit de cal eril

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like El petit de cal eril, you may also like: