1. |
Exordi
00:59
|
|||
2. |
Som com sou
03:25
|
|||
Som la pluja som el sol
som l’arrel i la llavor
som el fruit i som la flor
som el vent som l’insecte
som tu i jo
De l’hivern fins la tardor
des de l’alba a la foscor
des del llamp i fins el tro
som el temps que hi cura tot
som tu i jo
Som com sou
som vosaltres
i tots junts som igual que ells
ells són tu
tu ets la terra
Som el bosc
tu ets la fera
soc qui et talla les cadenes
som el camp
tu ets qui el llaura
Som la lluita i som l’amor
som la vida i som la mort
som el feble i som el fort
som protesta
som el poble que ho pot tot
|
||||
3. |
Himiko
02:12
|
|||
És en cada instant
on hi neix l’essència de l’eternitat
les estrelles sempre diuen la veritat
Aturem el temps
i fonem-nos amb l’espai
transformem-nos en allò que volem ser
Vull ser llum de les brases
vull ser foc de l’infern
que t’escalfa en una nit d’hivern
Un llamp talla el cel
i es multiplica l’univers
i podem ser tots allò que sempre hem volgut ser
Vull ser sorra de platja
vull ser roca de riu
una carícia en un matí d’estiu
Vull ser llum de les brases
vull ser foc de l’infern
que t’escalfa en una freda nit d’hivern
|
||||
4. |
Vencedors i vençuts
04:16
|
|||
Hi ha vencedors i vençuts
i has de triar on ets tu
hi ha vencedors i vençuts
Uns tenen la força del foc i l’escut
i retorcen la llei per fer el que no és just
els altres s’asseuen i aixequen les mans
i criden no passaran
Uns diuen a qui pots estimar i a qui no
en funció de com sigui el teu cos
els altres no creuen en dogmes d’amor
i et diuen que escoltis el cor
I el consol amarg de ser un vençut
és no tenir res en comú
és no tenir res en comú
amb els vencedors d’aquest món
Hi ha vencedors i vençuts
com hi ha somiadors imbatuts
que creiem i cantem que si junts estirem
l’estaca del món tombarem
Hi ha vencedors i vençuts
i has de triar on ets tu
hi ha vencedors i vençuts…
|
||||
5. |
Fars
02:57
|
|||
Sou fars allunyats del seu mar
un mar que els enyora i els promet no oblidar
i una onada creix
i una onada canta
i amb cada sol que neix
la roca més s'espanta
I resistiu
no us apagueu
necessitem la llum que feu
Fins en la foscor el vostre raig escalfa
A la roca creix la por i el mal s'escampa
I l'aigua escolpirà
amb la força i la constància del qui sap que guanyarà
I la pedra es trencarà
en la il·lusió de ser immutable
I farem caure els murs
i amb les forces renovades construirem un nou futur
I esguinçarem la pell del brau
i tornareu al nostre costat
som el vostre mar
I resistiu
no us apagueu
necessitem la llum que feu
|
||||
6. |
L'ànima de les flors
01:59
|
|||
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu a ver llençades?
Qui sia, tan se val.
Aquelles dues flors no están pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta,
-elles deuen pensar-;
mes ara el nostre brill al poeta encanta
i això mai morirà”
(basada en un poema de Joan Maragall)
|
||||
7. |
||||
Plou
el vent fa una cançó que tot ho mou
la dansa de les fulles anuncia la tardor
els últims compassos de l’estiu
ja ressonen com si fossin el record
d’un temps mort
Plou
i sota la pluja esteu ballant
i us feu una abraçada com si no hi hagués demà
i tu li dius que no l’oblidaràs
i que mai ningú no la podrà estimar
com tu ho fas
I saps que malgrat el que li diguis marxarà
quan l’estiu s’hagi acabat
I pregues perque no deixi de ploure mai
Plou
les gotes regalimen rostre avall
es barregen amb les llàgrimes que vols dissimular
quan sents que et diu que no t’oblidarà
i que sap que mai ningún et podrá estimar
com ho fa
I saps que malgrat el que li diguis marxarà
quan l’estiu s’hagi acabat
I saps que malgrat el que l’estimis marxrà
quan l’estiu s’hagi acabat
I pregues perque no deixi de ploure mai
|
||||
8. |
I a qui vulgui escoltar
02:32
|
|||
Obriu bé les orelles i tanqueu els ulls
sou els nets de l’1 d’octubre i els fills de l’orgull
Vau respirar a casa les llàgrimes que vam plorar
veient les garrotades que vam encaixar
Els nostres avis, d’empeus, donant lliçons magistrals
als covards amb uniforme i porres les mans
i a qui vulgui escoltar
Van protegir les urnes amb la legitimitat
d’un passat antifranquista i un futur de llibertat
I vam votar, collons, i tant que vam votar!
i en sou hereus i testimonis i mai no ho heu d’oblidar
Els vostres, d’empeus, donant lliçons magistrals
als covards de la toga i masses a les mans
i a qui vulgui escoltar
|
||||
9. |
Sol de vidre
01:53
|
|||
Sovint he deixat d’escriure
pensant que demà ja en sabré més.
I si mai deixo de viure
creient que a viure se n’aprén?
I has encés un sol de vidre
que ha fet ombra a tots els meus estels
I junts hem llegit un llibre
que diu que a estimar…
…no se n’aprén.
|
||||
10. |
El pres i el carceller
03:31
|
|||
El món s’obre a cada instant
cal saber jugar el que m’univers
ens ha donat
Mai ningún no m’ha ensenyat a somniar
Mil realitats possibles són allà
només cal sortir-les a buscar
Obre el cor i tanca els ulls
tanca els ulls
I què diran?
I què pensaran?
I en quina cort em jutjaran?
I quan dimonis me n’adonaré
que soc el pres i el carceller?
Som com un riu:
des del cim fins al mar sempre viu
Som diferents en cada moment
som com el vent
la nostra força és transparent
Som com el mar
amb més poder del que sabem
Som com el sol
som el motor que tot ho mou
Som música, som art
Som el bé i som el mal
I què em faran?
Em faran mal?
Ai què en faran de mi?
I quan trigaré a descubrir
que soc víctima i botxí?
I què dirán?
I què pensaran?
I en quina cort em jutjaran?
I quan dimonis me n’adonaré
que soc el pres i el carceller?
|
||||
11. |
Arrels i llavors
04:47
|
|||
Dia de Tots Sants
fa sol i les fulles dansen amb el vent
el carrer és ple de gent
les flors perfumen l’ambient
i els cementiris són oberts
plens de famílies i records
plens de somriures i de plors
plens d’arrels i de llavors
d’arrels i de llavors
I entre les històries que xiulen els xiprers
em dius que hi ha una noia que jo no sé qui és
però que el seu cor és tan gran
que un cop que hi has entrat
no en vols sortir mai més
però que res és sempre ràpid
que els esculls seran eterns
que ningú ha dit que fos fácil
però que vols el meu consell
I em mires i dius:
“Avi, tu què faries, què li diries? Aaaaaa”
I et miro i dic:
“Ai! Jo què faria què li diría? Aaaaaaaaa
Avui si fos viu, et diría que vas tard
que un segon d’Incerta Glòria
val per una eternitat
Avui si fos viu, et diría que endavant!
que les impressions canvien
quan t’ho mires des de dalt”
Dia de Tots Sants
el sol s’està apagant, la lluna va pujant
i ja ha marxat la gent potser fins l’any vinent
i el cementiri va tancant,
només quedem tu i jo
i aquesta intensa olor
d’arrels i de llavors
|
Bankrobber Barcelona, Spain
Bankrobber is an independent music label from Barcelona running since 2002, we cover loads of different styles going from pop, electronica to folk, rock and experimental.
Streaming and Download help
If you like Arrels i llavors, you may also like: