Arrels i llavors

by L'Espiadimonis

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of Arrels i llavors via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 1 day

      €12 EUR

     

1.
Exordi 00:59
2.
Som com sou 03:25
Som la pluja som el sol som l’arrel i la llavor som el fruit i som la flor som el vent som l’insecte som tu i jo De l’hivern fins la tardor des de l’alba a la foscor des del llamp i fins el tro som el temps que hi cura tot som tu i jo Som com sou som vosaltres i tots junts som igual que ells ells són tu tu ets la terra Som el bosc tu ets la fera soc qui et talla les cadenes som el camp tu ets qui el llaura Som la lluita i som l’amor som la vida i som la mort som el feble i som el fort som protesta som el poble que ho pot tot
3.
Himiko 02:12
És en cada instant on hi neix l’essència de l’eternitat les estrelles sempre diuen la veritat Aturem el temps i fonem-nos amb l’espai transformem-nos en allò que volem ser Vull ser llum de les brases vull ser foc de l’infern que t’escalfa en una nit d’hivern Un llamp talla el cel i es multiplica l’univers i podem ser tots allò que sempre hem volgut ser Vull ser sorra de platja vull ser roca de riu una carícia en un matí d’estiu Vull ser llum de les brases vull ser foc de l’infern que t’escalfa en una freda nit d’hivern
4.
Hi ha vencedors i vençuts i has de triar on ets tu hi ha vencedors i vençuts Uns tenen la força del foc i l’escut i retorcen la llei per fer el que no és just els altres s’asseuen i aixequen les mans i criden no passaran Uns diuen a qui pots estimar i a qui no en funció de com sigui el teu cos els altres no creuen en dogmes d’amor i et diuen que escoltis el cor I el consol amarg de ser un vençut és no tenir res en comú és no tenir res en comú amb els vencedors d’aquest món Hi ha vencedors i vençuts com hi ha somiadors imbatuts que creiem i cantem que si junts estirem l’estaca del món tombarem Hi ha vencedors i vençuts i has de triar on ets tu hi ha vencedors i vençuts…
5.
Fars 02:57
Sou fars allunyats del seu mar un mar que els enyora i els promet no oblidar i una onada creix i una onada canta i amb cada sol que neix la roca més s'espanta I resistiu no us apagueu necessitem la llum que feu Fins en la foscor el vostre raig escalfa A la roca creix la por i el mal s'escampa I l'aigua escolpirà amb la força i la constància del qui sap que guanyarà I la pedra es trencarà en la il·lusió de ser immutable I farem caure els murs i amb les forces renovades construirem un nou futur I esguinçarem la pell del brau i tornareu al nostre costat som el vostre mar I resistiu no us apagueu necessitem la llum que feu
6.
Aquelles dues flors que hi ha posades al mig del caminal, qui és que les hi deu a ver llençades? Qui sia, tan se val. Aquelles dues flors no están pas tristes, no, no: riuen al sol. M’han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol. “Morirem aviat, lluny de la planta, -elles deuen pensar-; mes ara el nostre brill al poeta encanta i això mai morirà” (basada en un poema de Joan Maragall)
7.
Plou el vent fa una cançó que tot ho mou la dansa de les fulles anuncia la tardor els últims compassos de l’estiu ja ressonen com si fossin el record d’un temps mort Plou i sota la pluja esteu ballant i us feu una abraçada com si no hi hagués demà i tu li dius que no l’oblidaràs i que mai ningú no la podrà estimar com tu ho fas I saps que malgrat el que li diguis marxarà quan l’estiu s’hagi acabat I pregues perque no deixi de ploure mai Plou les gotes regalimen rostre avall es barregen amb les llàgrimes que vols dissimular quan sents que et diu que no t’oblidarà i que sap que mai ningún et podrá estimar com ho fa I saps que malgrat el que li diguis marxarà quan l’estiu s’hagi acabat I saps que malgrat el que l’estimis marxrà quan l’estiu s’hagi acabat I pregues perque no deixi de ploure mai
8.
Obriu bé les orelles i tanqueu els ulls sou els nets de l’1 d’octubre i els fills de l’orgull Vau respirar a casa les llàgrimes que vam plorar veient les garrotades que vam encaixar Els nostres avis, d’empeus, donant lliçons magistrals als covards amb uniforme i porres les mans i a qui vulgui escoltar Van protegir les urnes amb la legitimitat d’un passat antifranquista i un futur de llibertat I vam votar, collons, i tant que vam votar! i en sou hereus i testimonis i mai no ho heu d’oblidar Els vostres, d’empeus, donant lliçons magistrals als covards de la toga i masses a les mans i a qui vulgui escoltar
9.
Sol de vidre 01:53
Sovint he deixat d’escriure pensant que demà ja en sabré més. I si mai deixo de viure creient que a viure se n’aprén? I has encés un sol de vidre que ha fet ombra a tots els meus estels I junts hem llegit un llibre que diu que a estimar… …no se n’aprén.
10.
El món s’obre a cada instant cal saber jugar el que m’univers ens ha donat Mai ningún no m’ha ensenyat a somniar Mil realitats possibles són allà només cal sortir-les a buscar Obre el cor i tanca els ulls tanca els ulls I què diran? I què pensaran? I en quina cort em jutjaran? I quan dimonis me n’adonaré que soc el pres i el carceller? Som com un riu: des del cim fins al mar sempre viu Som diferents en cada moment som com el vent la nostra força és transparent Som com el mar amb més poder del que sabem Som com el sol som el motor que tot ho mou Som música, som art Som el bé i som el mal I què em faran? Em faran mal? Ai què en faran de mi? I quan trigaré a descubrir que soc víctima i botxí? I què dirán? I què pensaran? I en quina cort em jutjaran? I quan dimonis me n’adonaré que soc el pres i el carceller?
11.
Dia de Tots Sants fa sol i les fulles dansen amb el vent el carrer és ple de gent les flors perfumen l’ambient i els cementiris són oberts plens de famílies i records plens de somriures i de plors plens d’arrels i de llavors d’arrels i de llavors I entre les històries que xiulen els xiprers em dius que hi ha una noia que jo no sé qui és però que el seu cor és tan gran que un cop que hi has entrat no en vols sortir mai més però que res és sempre ràpid que els esculls seran eterns que ningú ha dit que fos fácil però que vols el meu consell I em mires i dius: “Avi, tu què faries, què li diries? Aaaaaa” I et miro i dic: “Ai! Jo què faria què li diría? Aaaaaaaaa Avui si fos viu, et diría que vas tard que un segon d’Incerta Glòria val per una eternitat Avui si fos viu, et diría que endavant! que les impressions canvien quan t’ho mires des de dalt” Dia de Tots Sants el sol s’està apagant, la lluna va pujant i ja ha marxat la gent potser fins l’any vinent i el cementiri va tancant, només quedem tu i jo i aquesta intensa olor d’arrels i de llavors

about

L'Espiadimonis és el projecte personal de Carles Dordella, qui va ser baixista i cantant de Les Philippes. El seu primer disc, "Estimar la vida o témer la mort" va aparèixer l’any 2018 i es va presentar en festivals com Barnasants o Aphònica. Ara reapareix amb “Arrels i llavors”, on aprofundeix en la seva recepta de cançons d’amor i de lluita, de nou amb Roger Gascón a la producció.

“Arrels i llavors” es desclou com un matí amb l’instrumental “Exordi”, s’expandeix tot seguit amb la psicodèlia de “Som com sou” i esclata de llum amb “Himiko”, un single d’orfebreria pop de tall clàssic. El disc avança tot compaginant cançons d’obert discurs polític (“Fars”, “El pres i el carceller”) amb moments més íntims (“Sol de vidre”) o melodies de pop radiofònic com “Que no deixi de ploure mai”. També adapta el poema de Joan Maragall “L’ànima de les flors”.

El signe d’identitat de L’Espiadimonis es referma en les cançons pop de factura perfecta, de tarannà acústic i marcades per unes melodies rodones i addictives. A més de Carles Dordella i Roger Gascón, que han tocat el gruix d’instruments, al disc també hi col·laboren puntualment la resta d’ex-Les Philippes (Kenneth Santos, Pau Torrens i Xavi Artigas) a més d’Ester Umbert (cello), Arnau Pujades (pianos) i Pep Seguí (trombó). La portada és obra de Marta Guijarro.

credits

released May 15, 2020

Música i lletra: Carles Dordella; excepte “L’ànima de les flors”, que és una perla d’en Joan Maragall.
Produït per en Roger Gascon.
Enregistrat i Mesclat per en Roger Gascon a Gate 24 Estudi de so, l’estiu del 2019.
Masteritzat per en Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering.
Les il·lustracions i el disseny són de la Marta Guijarro, que hi ha aportat la primavera.

Carles Dordella: veu(s), guitarres acústiques i baix.
En Roger Gascon ha acabat de regar les cançons amb unes bateries i percussions exquisides, pianos, orgues, sintetitzadors i tota mena de tecles (i als que el coneixeu, sabreu que hi ha mil cosetes més que ha tocat per aquí i per allà, com pluja fina entre arrels i llavors).
En Kenneth Santos ha tornat a ser essencial en aquesta feinada, concebent el projecte, quan encara era llavor, així com il·luminant la terra fèrtil amb les seves guitarres elèctriques.
L’Arnau Pujades ha deixat per a la posteritat delicats pianos i altres tecles, a més dels riures que va arrencar mentre plantàvem.
L’Ester Umbert ha tornat a elevar la categoria del treball amb la màgia del seu cello.
Els detalls que ha plantat en Pau Torrens amb la seva característica veu, encara després de dècades de compartir música i vida amb ell, en segueixen emocionant.
En Xavier Artigas ha deixat la seva empremta al disc amb el theremin, però la seva empremta més gran sempre estarà al meu cor.
En Pep Seguí, amb el seu trombó, ha aconseguit fet germinar esplèndidament la cançó Sol de vidre.
I gràcies a en Ricard Ros amb el low whistle D, a la Marta Barbero amb el violí i a en Ruben Fajardo amb el busuqui (cortesia del grup RIU), la cançó I a qui vulgui escoltar ha florit amb els colors que la vaig imaginar.
Per acabar les col·laboracions (i el disc) les veuetes de la Laia, la Gisela i la Leia (les cosines Dordella, amb el permís de la Júlia) ens recorden qui són les nostres llavors.

Aquest treball no hauria estat possible sense tots ells, però tampoc sense tota aquella gent que em fa sentir arrelat. Gràcies a la família que em van plantar, a la família amb qui ens reguem dia a dia (la flor més maca de la meva primavera i les nostres dues llavors) i als amics i amigues, que han crescut i creixeu al meu costat, compartint el camp, tant quan està moll com quan està sec. Gràcies també als jardiners de Bankrobber, que cuiden l’insecte que ronda les Arrels i llavors i a totes aquelles persones que, d’una manera o altra ha contribuït a que el projecte de L’Espiadimonis segueixi el seu vol fins aquí; i si has collit aquest fruit, gràcies també a tu.

license

all rights reserved

tags

about

Bankrobber Barcelona, Spain

Bankrobber is an independent music label from Barcelona running since 2002, we cover loads of different styles going from pop, electronica to folk, rock and experimental.

contact / help

Contact Bankrobber

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Arrels i llavors, you may also like: