more from
Bankrobber
We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La figura del buit

by El petit de cal eril

/
  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of La figura del buit via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 1 day

      €12 EUR

     

  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR

     

1.
2.
Amb tot 03:26
3.
4.
Com un plom 05:49
5.
6.
R. Lee 02:36
7.
La perla 01:33
8.
9.
Oh! Fresc 02:39
10.
11.
12.
Sant Pere 02:48
13.
La fi 05:01
14.
15.
16.
Oh! Fredes 02:17
17.

about

Aconsegueix el disc físic a www.bankrobber.net/store
Consigue el disco físico en www.bankrobber.net/store
Get the physical album at www.bankrobber.net/store


NOTA DE PREMSA (2013)
NOTA DE PRENSA (2013)
PRESS RELEASE (2013)

[CAT]

El Petit de Cal Eril emprèn la seva peculiar odissea. S’enfonsa al mar com un plom, aprèn a respirar sota aigua, esdevé objecte d’investigació científica, s’envola a l’espai i, en veure perillar la pròpia integritat, es transforma en plàcton i flota invisible per tot arreu.

És la lletra d’una cançó, però aquesta història podria resumir el periple del propi Eril. Es reinventa a cada disc, defugint tot camí previsible i, amb cara de no haver trencat mai un plat, el que va trencant són motlles. Després de la nostàlgia i l’angoixa de “Vol i dol”, surt el sol. Ell segurament no ho admetria però se’l veu optimista i content. Se’l veu lliure. “Ningú ens treurà mai les ganes de riure”, canta.

Amb tanta alegria, les cançons han aflorat una darrera l’altra... Una, dues, tres... I així fins a 17, les 17 joies que formen aquest doble vinil que es diu “La figura del buit”. O del 8. Fins a l’infinit i més enllà!

A “La figura del buit” s’hi entra per la portada. Enfila’t pels balcons, tafaneja darrera les cortines i descobreix qui s’amaga rere el llençol del fantasma. Joan Pons emula Ray Davies en la doble faceta de narrador d’històries i retratista de personatges. Qui és R. Lee? Qui és el farmacèutic de Lleida? I la noia pèl-roja dels esclops? Tots són part d’un mateix univers, petites baules en la continuïtat del temps. “Som fets de somnis i vides d’abans”, “som tots miracles d’un esperit còsmic”, sí. O per dir-ho d’una altra manera: “Aquestes muntanyes ja eren aquí
quan jo tan sols era un petit brot de pi”. Doncs això.

Si juguem amb la fonètica, la figura del 8 ens remet als micros de cinta i la tecnologia analògica. Aquesta vegada tocava seguir la lògica indie. O fins i tot punk. “La figura del buit” és pur do-it-yourself o, com a mínim, do-it-with-your-friends. El disc s’ha gravat al teatre de Guissona colze amb colze amb Mau Boada (Les Aus, Esperit!). El resultat és un disc de so negre i cru. La psicodèlia li surt per les orelles. Una mica com els Yo La Tengo versionant clàssics del soul. Una mica com el “Forever changes” dels Love. Hi ha melodies lluminoses d’escola Motown i harmonies californianes. Hi ha saxos, trompetes i trombons. I un cor de noies. I el so crunchy del hammond sostenint un edifici rítmic que per moments et voldria fer ballar. Tot forma un collage a l’estil “Sandinista”, on els hits potencials conviuen amb experiments impensables.

L’Eril ens emociona i sorprèn a parts iguals des d’aquella llunyana maqueta, “Per què es grillen les patates?” (fa poc reeditada en vinil), passant per la pressumpta innocència de “I les sargantanes al sol” (2009) i el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després de desfer la banda habitual per reinventar-se, ara en Joan Pons reprèn el camí amb “La figura del buit” i afegeix més quirats a un cançoner que ja brilla entre el millor que ha donat la música de casa nostra en els últims anys.

Per més que es transformi i es reinventi, per més que jugui a la puta i a la Ramoneta, per més que tiri pilotes fora... Quan El Petit de Cal Eril es posa a cantar és incapaç de no fer-te feliç.

[ESP]

El Petit de Cal Eril emprede su peculiar odisea. Se sumerge hasta el fono del mar como un plomo, aprende a respirar bajo el agua, se convierte en objeto de investigación científica, despega hacia el espacio exterior y, al ver peligar su integridad, se transforma en plancton y flota invisible por todas partes.

Se trata de la letra de una canción, pero esta historia podría resumir el periplo del propio Petit de Cal Eril. Se reinventa disco a disco, huiendo siempre del camino previsible y, con esa cara de no romper ningún plato, lo que va rompiendo son moldes. Tras la angustia y la nostalgia “Vol i dol”, sale el sol. Él quizá no lo admitiría pero se le ve optimista y contento. Se le ve libre. “Nadie va a quitarnos las ganas de reír”, canta.

Con tanta alegría, las canciones fueron aflorando una tras otra... Una, dos, tres... Y así hasta 17, las 17 joyas que forman este doble vinilo que se llama “La figura del buit” (la figura del vacío). O la figura del 8. ¡Hasta el infinito y más allá!

A “La figura del buit” se entra por la portada. Súbete por los balcones, fisgonea tras las cortinas y descubre quién se esconde tras la sábana del fantasma. Joan Pons emula a Ray Davies en la doble faceta de narrador de historias y retratista de personajes. ¿Quién es R. Lee? ¿Quién es el farmacéutico de Lleida? ¿Y la chica pelirroja de los zuecos? Todos forman parte de un mismo universo, són pequeños eslabones en la continuidad del tiempo. “Estamos hechos de sueños y vidas de antaño, somos milagros de un espíritu cósmico”, sí. O por decirlo de otra manera: “Esas montañas ya estaban aquí cuando yo no era más que un pequeño brote de pino”. Pues eso.

Si jugamos con la fonética, la figura del 8 remite a los micros de cinta y a la tecnología analógica. Esta ve tocaba seguir la lógica indie. O incluso punk. “La figura del buit” es puro do-it-yourself o almenos do-it-with-your-friends. El disco se grabó en el teatro de Guissona codo a codo con Mau Boada (Les Aus, Esperit!). El resultado es un disco de sonido negro y crudo. La psicodelia le sale por las orejas. Un poco como los Yo La Tengo versionando clásicos del soul. Un poco como el “Forever changes” de Love. Hay melodías luminosas de escuela Motown y armonías californianas. Hay saxos, trompetas y trombones. Y un coro de chicas. Y el sonido crunchy del hammond sustentando un edificio rítmico que por momentos querría hacerte bailar. Todo forma un collage al estilo “Sandinista”, donde los hits potenciales conviven con experimentos impensables.

El Petit de Cal Eril emociona y sorprende a partes iguales desde aquella lejana maqueta, “Per què es grillen les patates?” (reeditada hace poco en vinilo), pasando por la presunta inocencia de “I les sargantanes al sol” (2009) y el misticismo de “Vol i dol” (2010). Tras deshacer su banda habitual para reinventarse, ahora Joan Pons retoma el camino con “La figura del buit” y añade más quirates a un cancionero que ya brilla entre lo mejor que ha dado nuestra música en los últimos años.

Por más que se transforme y se reinvente, cuando El Petit de Cal Eril se pone a cantar es incapaz de no hacerte feliz.

[ENG]
El Petit de Cal Eril has started his own peculiar odyssey: he sinks into the sea like lead, learning how to breathe underwater, he has become the object of scientific research, flying into space and, when he sees his own integrity's threatened he transforms into plankton and floats around invisible.

Those are the lyrics of one song, but that story could actually summarize Eril's own journey. He reinvents himself with every album, avoiding predictability and with a total innocent face he breaks the mold.

After the nostalgic and anxiety that sounded in "Vol i Dol", the sun rises. He'll probably not admit but he looks more optimistic and happy. He looks free. "Nobody can ever stop my desire for laughing", he sings.

With so much happiness, his songs have flourished one after the other. 1, 2, 3... up till 17 songs that form this double vinyl called "La Figura del Buit" (The Figure of Emptiness"). To Infinity and Beyond!

You start with "La Figura del Buit" through the cover of the album. Climb up the balconies, gossip behind the curtains and see who's hiding under that cloth that looks like a ghost. Joan Pons emulates Ray Davies with the dual role of storyteller and character portrait. And you ask who R. Davies is? That's like asking who the pharmaceutical is in Lleida, a small city in Catalonia, or the red-haired girl wearing clogs. They're all part of the same universe, small links in the continuum of time. "We're made of dreams and past lives". "We're miracles of a cosmic spirit". Yes. Or to put it another way: "These mountains were already here when I was just a small pine branch".

So that's that. If we play with phonetics, "la Figura del Buit" refers to mixtapes and analogic technology. This time it's time to follow the logic of 'Indie'. Or even Punk. "La Figura del Buit" is pure "Do-It-Yourself", or at least, Do-It-With-Your-Friends.

The album was recorded at Guissona's Theatre shoulder to shoulder with Mau Boada (Aus, Esperit!). The result is an album that sounds black and raw. The psychedelia comes out of his ears. A bit like Yo La Tengo covering soul classics, or like "Forever Changes" of Love. There are bright melodies like Motown and California harmonies. There are saxophones, trumpets and trombones. And a female choir. And the crunchy sound of the Hammond sustaining un rhythmic building that will make you want to dance.

Everything forms a "Sandinista"-style collage, where potential hits coexist alongside unthinkable experiments.

Eril excites and surprises us with this new work so distant from "Per què grillen les patates?" (Recently reissued on vinyl), to the prsumed innocence of "And Lizards In The Sun" (2009) and the mysticism of "Vol i Dol" (2010).

After getting rid of his usual band to reinvent himself, now Joan Pons hits the road with "La Figura del Buit" and adds more carats to his value as songwriter that already shines among the best music that our Record Label has brought out.

When El Petit de Cal Eril sings it's impossible to not make you happy. And if you want to make him happy during an interview... do not ask him about the album. Ask him about the album cover.

credits

released February 26, 2013

license

all rights reserved

tags

about

El petit de cal eril Guissona, Spain

m, bhjvbk,
Jmjbu
jlmnjbhvgukl
mhvJGIhvygkuhlijk.nj,bkhviy
bkUkj ,hkljghv
...

contact / help

Contact El petit de cal eril

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like El petit de cal eril, you may also like: